Fa uns dies, alguns mitjans escrits es feien ressó del document enviat per la Federació de Comunicacions i Transports de CCOO on es donen consells de com desprestigiar els adversaris sindicals i imposar el propi criteri. El document, sense desperdici possible, fa gala d’una baixesa moral i política considerables, i és digne de llegir.
El que escriu ha tingut accés al mencionat document. El podeu llegir aquí.
April 8, 2007
Publicat a la revista Catalunya, abril 2007
El panorama polític estatal és cada cop més ranci. Si fa uns mesos ja expressava en aquesta columna la preocupació per les creixents demostracions públiques d’espanyolisme, entenent-les com un clar cop d’ullet a temps passats, aquesta preocupació no pot sino anar en augment, i més després de la parafernalia posada en marxa a rel del cas de De Juana Chaos i de la preparació de la campanya electoral a Euskadi. Els elements més retrògrads d’allà i d’aquí fa temps que es froten les mans i que preparen la seva festa major, amb un PP cada cop més fidel als seus origens com a amfitrió. No seria extrany que Fraga estigués contemplant la seva criogenització per a poder asistir al seu últim pregó en condicions.
La situació dista bastant de ser un enfrontament purament territorial, és a dir, entre nacionalistes espanyols i independentistes catalans o bascos. Ans el contrari; és precisament amb l’enfrotament de territoris com a pedra que la mà amaga una estratègia més àmplia, a saber, enfortir la posició del PP cara a les properes eleccions generals, desprestigiar les minses però reals reformes introduides pel govern Zapatero i adobar el terreny per a la seva possible reforma o anul·lació, aumentar les mesures de control de la disidència política, especialment la dels sectors més radicalitzats, endurir encara més les ja de per sí dures lleis d’immigració, reafirmar els valors cristians com a únics respectables, etc.
Davant aquest panorama, cal començar a pensar en quines respostes donar. Les fins ara dues opcions majoritàries, és a dir, l’aquí-no-hi-passa-res i la marginalitat del xoc directe, no són suficients. Incloure el reagrupament de la dreta i la ultradreta com un tema central dins la nostra agenda política és cada dia que passa més necessari, i més si tenim en compte que el públic a qui es dirigeix aquesta oferta és aquell a qui l’esquerra no ha sabut oferir més que decepcions o indiferència. Alarma social?, encara no; però estat d’alerta, indubtablement. L’augment no sols de manifestacions com les mencionades, sino també d’agressions violentes selectives (entre elles a locals de la CGT) són motiu suficient per a començar a prendre’s el tema seriosament.
El bon vi millora amb el pas del temps, diuen; però el vi ranci, si se’l deixa reposar massa, esdevé cada cop més agre i difícil de digerir. Ara que tot just comencen a sortir les humitats, ara que tot just les primeres ampolles de vi ranci comencen a treure’s la pols de sobre desitjant ser servides a taula, ara és el moment de fer una repasada a la bodega i anar eliminant allò que sobra.
April 2, 2007