El bestiari electoral
En temps d’eleccions tots els partits semblen adreçar-se a les persones, el qual, tenint en compte l’ampli ventall d’èssers vivents i electrodomèstics diversos a qui es podrien dirigir, és digne de menció. Caldria, però, preguntar-nos vàries coses, com per exemple si el fet que en època de campanya tots els polítics se’n recordin de les persones vol dir que durant la legislatura tan sols havien pensat en les cols o els fanals; o si resulta que gràcies a les cada cop més detallades enquestes i sondeigos públics han interpretat que el seu gruix electoral es troba en les persones i no en les grues de construcció, que tendeixen a una abstenció organitzada; o si senzillament han convingut que si no empraven reiteradament la paraula “persona” més d’un despistat enviaria la mixa a votar, amb el qual, al no estar encara plenament reglamentada la forma d’identificació pels felins, més d’una papleta es perdria inútilment, amb el conseqüent malbaratament de paper.
És una consideració per part del polítics que s’hagin abstingut d’utilitzar termes més carinyosos com “personeta” o “personasa”, ja que donat el rigor que ha de caracteritzar una campanya política seriosa, haurien quedat completament fora de lloc. A més, en la situació actual en què qualsevol utilització de la combinació de fonemes e-t-a resulta improcedent, la llista de partits que s’haurien pogut presentar a les eleccions hauria disminuït considerablement, quedant notablement retallat el prestigi d’una democràcia internacionalment alabada com la nostra. Per altra banda, l’augmentatiu hauria resultat clarament discriminatori per aquella franja de l’electorat, minoritària però encara important, que segueixen creient en la cintura fina.
M’alegro de ser persona en un moment en què tothom sembla adreçar-se a mi. Els meus anys d’aïllament social i marginació semblen haver arribat a bon fi. Tinc tantes opcions al davant que m’ofereixen coses tan semblants que no sé per quina decidir-me. Ai déu, quin enrenou! A més, no puc evitar perdre’m en divagacions filosòfiques i rumiar dia i nit si una determinada opció em farà més persona que una altra, o si pel contrari, el fet de ser persona no ve condicionat per l’opció política sino per com es vota, és a dir, com una persona, dret sobre els dos peus i dient bon dia, o com un ximpancé, penjat de la làmpada i amb una peu dipositant la papeleta mentres amb l’altre em rasco la defensa.
Tanmateix, és d’afalagar que et diguin persona de tant en tant, tot i que jo, tal com van les coses, a vegades preferiria ser una oreneta, que si vol vola, i si no, doncs no.
Leave a Comment May 21, 2007