No més agressions al territori
Revolta Global, nº35, juny 2007.
La provincia de Girona es veu afectada per un alt nombre de projectes constructors que desvirtuen i destrossen el seu privilegiat entorn natural. Essent la construcció de la línia de Molt Alta Tensió (veure RG 32) un dels projectes més agressius, aquesta no és l’única campanya en marxa pels diferents grups ecologistes de la zona. Entre les més destacades, hi trobem la campanya TERritori, impulsada entre d’altres associacions per l’Ateneu Naturalista de Girona, que reivindica una revisió dels cabals d’aigua que cada estiu es trasvassen a les comarques barcelonines, provocant sovint una sequera del propi riu i la dificultat dels pagesos de l’àrea de Girona per a regar els seus cultius. Vinculat també al Ter, la CUP de Girona ha impulsat una campanya per a recuperar el Ter com a zona d’oci i bany a la ciutat per potenciar així el vincle entre els gironins i el riu i, per altra banda, perquè per a fer-ho possible caldria solventar la problemàtica dels cabals anteriorment exposada.
Dins el mateix nucli urbà, la campanya veïnal en contra de la construcció del Vial de Santa Eugènia, que uniria la població de Sant Gregori amb la ciutat de forma més directa que l’actual carretera, denúncia la destrucció d’un espai d’us agrícola dins la ciutat –tot i el seu evident mal estat– i alerten que la construcció del vial, així com l’edificació de gran part de les hortes, significarà un impacte negatiu en les vides dels residents de Santa Eugènia, barri que ja està limitat per una de les principals vies d’accès a la ciutat.
Sortint del nucli urbà de Girona, un altre gran projecte, que en aquest cas atravessa la província gairebé de baix a dalt, és el desdoblement de les carretres comarcals des de Vidreres (la primera sortida de l’AP7 per la Costa Brava) fins gairebé la frontera amb França. Salvem l’Empordà, la plataforma ecologista de més presència a la comarca, manifesta al respecte: “La carretera actual és una magnífica via per a contemplar el paisatge empordanès i està curosament situada en el territori. És tangent a la majoria de pobles, és de traçat molt recte i passa sovint per aquell punt d’equilibri delicat entre la plana i la garriga. En definitiva és un bon exemple de situació d’una infrastructura viària en el territori. La nova via no és un punt de gaudi del paisatge, ja que nombrosos passos elevats tallen successivament la vista oberta de la plana. L’impacte paisatgístic serà absolutament lamentable”.
Parel·lelament, han sorgit vàries iniciatives que reivindiquen la defensa del tren a l’Empordà, amb la millora de les vies com a alternativa a la construcció de noves infraestructures per al tren d’alta velocitat, així com el reforçament dels serveis de rodalies a la comarca per a garantir la mobilitat sostenible dels centenars de persones que cada dia s’han de desplaçar per anar a treballar fora de les seves localitats. Actualment, entre les principals estacions els trens circulen en franjes de, com a mínim, 30 minuts en hora punta, però amb intérvals d’una hora entre tren i tren durant bona part del dia. Les estacions secundàries, però, poden rebre trens cada dues hores o més, dificultant així el transport ferroviari pels habitants de poblacions molt properes a les principals capitals de la provincia.
Per últim, l’augi de construcció d’habitatges, la gran majoria dels quals són segones residències, ha generat un gran ona especulativa a les comarques. Poblacions fins ara petites han vist crèixer notablement el seu nucli urbà i paratges que fins ara havien quedat al marge de la febre constructora han vist aparèixer grues de sota les pedres.
Davant tots aquests fets, cada dia són més les associacions i fins i tot ajuntaments que s’alcen per dir prou a la destrucció del territori.
Leave a Comment September 15, 2007