De camells i tigres.
Publicat a la revista Catalunya, gener 2009.
L’obamisme ha arribat al món de la publicitat. Uns minuts després de les campanades i de l’ocupació del plató de TV3 per part d’uns estudiants antibolonya, el canal que dirigeix el pallasso Milikito va emetre, de manera gratuïta, un anunci promogut per l’agència publicitària La Despensa que transmetia un optimisme pedant i sense contingut, anunci que suposadament haurien finançat ciutadans anònims que haurien enviat un sms al número de la campanya “Sí al 2009” pel mòdic preu d’un euro amb vint cèntims. “Quasi res”, segons un dels responsables de l’agència, “si tenim en compte les burrades que la gent es gasta descarregant politonos i altres coses que no són tan importants”. La proposta llançada per l’agència, com si d’una campanya ciutadana es tractès, era rebre el 2009 amb un primer anunci que no vengués res a l’espectador, que transmetès un missatge d’optimisme i esperança, que ajudès, en resum, a començar l’any amb ànims.
El tall publicitari arranca amb un missatge de victòria per haver aconseguit la gesta, i tot seguit hi podem veure desfilar gent de totes les edats i classes socials (això sí, tots natius) dirigint-se a la pantalla amb un missatge tipus “sí a que la crisi passarà”, “sí a que trobaràs l’amor”, “sí, sí, sí, optimisme sí” o un “sí, creu-t’ho”, mentres en segon pla un jove guitarrista va tocant una melodia simple i alegre.
Si he invocat a l’obamisme una mica més amunt, no és en va. Com l’obamisme, aquest anunci també ven, i el que ven és una falsa esperança, la del “sí, podem”… mentres ens ho creguem. I és que, precisament, es tracta de creure. Que la crisi passarà? I és clar, totes han passat, i seguiran passant. Aquest no és el problema, sinó com i amb quins efectes. Que trobarem l’amor? Aquí cadascú que hi entengui el que més li convingui. Optimisme sí, sí, sí? I per què? Que potser tenim motius per ser-ne? No estarem confonent optimisme amb apartar la vista, amb posar l’altra galta? Posar l’altra galta, aquest és el sentit profund de l’obamisme i del seu cosinet publicitari.
Demanar optimisme –llegeixis confiança– a aquells que estan mancats del poder de prendre decisions en els grans àmbits que regeixen les seves vides, i més en un moment com l’actual, és pot menys que demanar-los que callin i que segueixin en el seu paper de camell. Personalment, si es tracta d’anuncis i eslògans, opto per un que ja té uns quants anys però que, entenc, s’adequa més a les necessitats actuals: “Despierta el Tigre que hay en tí”.
Leave a Comment January 10, 2009